Claus per escollir el millor calçat esportiu pels teus fills

L’esport és una de les millors activitats que els teus fills poden fer en el seu temps lliure ja que els aporta molts beneficis, però que per no fer-se mal, han de practicar-lo ben equipats. Portar un calçat adequat és la clau.

Practicar esport és una activitat molt recomanada per als nens. Augmenta el seu nivell de concentració, millora el seu rendiment escolar, els ajuda a socialitzar-se i a mantenir el pes ideal. Malgrat tot, perquè el practiquin correctament i no es lesionin, el seu equipament ha de ser l’adequat. En aquest sentit, les sabates són un dels elements més importants. Saps quines són les millors per als teus fills?

Triar el calçat esportiu depèn de l’activitat que practiquin

Has de saber que el tipus de sabata que els teus fills necessitin dependrà, en primer lloc, de l’esport que practiquin. Segons els moviments i posicions que en aquest predominin, la forma de la sabata haurà de ser diferent. El principal objectiu, evitar les lesions més habituals.

Si els teus fills juguen a futbol, les sabates han de protegir-los de lesions com esquinços de turmell, el dit de gramilla (MTF de l’Hallux) o les ungles encarnades. D’aquesta manera, has de saber que no hi hauria d’haver més de mitja polsada d’espai entre el dit gros del peu i el final de la sabata. A més, és important tenir en compte el tipus de tacs de sola més adequats al sòl sobre què jugaran més sovint.

En canvi, si els petits practiquen el bàsquet, has d’evitar que tinguin tendinitis, esquinços o bé contractures. Per aconseguir-ho, les seves sabates han de tenir una sola gruixuda i rígida, que els protegeixi tant quan corrin com quan saltin. Una altra característica indispensable de les sabates dels teus fills si juguen a bàsquet és que tinguin la part del darrera alta, que subjecti bé el turmell durant canvis de posició i direcció molt ràpids.
Nen jugant al futbol

Nen jugant al futbol

Si els teus fills practiquen atletisme o corren habitualment, has d’evitar que pateixin danys com fascitis plantar, síndrome d’estrès medial de la tíbia i neuroma de Morton. Així, les seves sabates esportives hauran de tenir un bon amortiment, a més d’adaptar-se perfectament al tipus d’ arquejament de la planta dels peus dels nens.

Finalment, en cas que els teus fills juguin a beisbol o practiquin lacrosse, les principals lesions a evitar són el dit de gramilla (MTF de l’Hallux) i la tendinitis aquil•liana. Per tant, es recomana que les seves sabates tinguin la part del darrere elevada per subjectar bé el turmell, especialment si la posició en què juguen és de defensa o una altra similar en què facin molts canvis de lloc durant el joc. A més, és recomanable que, en aquest tipus d’activitat, les sabates permetin una tracció correcta sobre pistes d’herba, tant si està seca com humida.

D’aquesta manera, abans de comprar les sabates d’esport dels teus fills, tingues en compte que no tots els tipus són vàlids per a tots els esports. Has de recordar que alguns factors com els moviments que hagin de fer els nens durant l’activitat o el tipus de sòl sobre el qual juguin poden ser clau per evitar que es lesionin. Així, si van amb el calçat esportiu adequat, pots estar tranquil, ja que podran gaudir al màxim de l’activitat, tot practicant-la amb comoditat, protecció i amb moltes garanties d’èxit.

Accés als documents originals:

Avoid pain and raise your game. American Podiatric Medical Association.

Aprèn més sobre esport i infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Recomanacions per a la noia adolescent que practica esport

Practicar exercici físic és un dels hàbits més saludables que hi ha a totes les edats, també durant l’adolescència. En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.

En primer lloc, és important ajustar el tipus d’exercici físic o d’esport a les característiques de la noia per tal que estigui en disposició d’obtenir-ne els màxims beneficis. Caldrà tenir en compte les seves característiques i capacitats físiques, les seves habilitats i destreses, els seus interessos i motivacions, el seu cercle d’amistats, i el seu estat psicològic i emocional.

Noia practicant esport

Noia practicant esport

Pel que fa a l’activitat que practica, s’ha de valorar la conveniència que es tracti d’un esport reglat o d’un altre tipus d’exercici físic, que l’activitat sigui individual o d’equip, que hi hagi contacte o no, el nivell d’exigència (competició o no), la resta de companys i companyes del grup i altres aspectes més logístics (horaris, equipació necessària, proximitat de la instal•lació i possibilitats d’autonomia de desplaçament).

Si la vostra filla és esportista, l’entrenament forma part de la seva vida i de la seva rutina diària, però encara que sigui una obligació, normalment s’inclou en el seu temps de lleure, i s’ha d’entendre com un moment per gaudir i millorar en la seva disciplina esportiva.

Els tres pilars bàsics que estan darrera de la vida d’una persona que fa esport o practica alguna activitat física són: la pròpia pràctica esportiva, els hàbits adequats de nutrició i d’hidratació i els hàbits correctes de descans i de recuperació.

Consells bàsics per a una bona esportista

  • Entrenar amb regularitat
  • Tenir cura del que menja o beu
  • Evitar el consum d’alcohol i tabac
  • Mantenir uns horaris regulars
  • Dutxar-se i rentar-se amb freqüència
  • Dormir al voltant de 8 hores al dia
  • Tenir cura d’altres aspectes importants de la vida com la família, els estudis o els amics
  • Fer revisions mèdiques periòdiques

Consells específics d’una adolescent esportista

Algunes noies que realitzen activitat física intensa com les corredores o gimnastes pateixen, a vegades, alteracions del seu cicle menstrual. Les adolescents que entrenen intensament retarden la seva primera menstruació, i en cas de tenir-la, els dura més (oligomenorrea) o la deixen de tenir (amenorrea). Està comprovat científicament que reduint la quantitat d’exercici, la menstruació es normalitza en la majoria de casos.

Per altra banda, les noies que practiquen esport de manera freqüent, en l’edat adulta milloren les condicions del part (hi ha menys quantitat de cesàries) i milloren la seva densitat òssia.

L’activitat física moderada no sembla afectar la menstruació en la majoria d’adolescents, tot al contrari, algunes noten alguna millora en la dismenorrea (menstruació dolorosa), tenen menstruacions menys abundants i es regula el seu cicle menstrual.

Actualment no hi ha cap evidència que desaconselli la pràctica d’esport durant la menstruació a excepció de la pròpia incomoditat que li pugui provocar a la noia esportista.

L’exercici físic continuat, acompanyat d’una dieta equilibrada, contribuirà a la regulació del pes corporal, evitant l’aparició d’obesitat, i ajudarà la prevenció de les malalties degeneratives com l’arteriosclerosi, estretament relacionada amb les malalties cardiovasculars.

Per últim, cal estar alerta si la noia adolescent s’obsessiona amb l’activitat física ja que pot ser un indici de trastorns alimentaris com l’anorèxia, la bulímia o la vigorèxia.

La Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu compta amb la nova Unitat privada de medicina de l’esport, on s’ofereix una atenció mèdica altament especialitzada a nens i joves, de 9 a 25 anys, que practiquen esport i que tenen probabilitat de patir lesions puntuals o un trastorn crònic.  

L’equip mèdic de la unitat aporta coneixement i solucions a esportistes infantils i juvenils en una àmplia oferta d’esports com dansa, skateboard, patinatge, arts marcials, esport d’equip, esport escolar o altres disciplines. La unitat compta amb el suport de totes les especialitats de l’Hospital Sant Joan de Déu, com Cardiologia, Traumatologia, Endocrinologia i Inmunoal•lèrgia, entre altres.

Aquest és el primer servei a Barcelona especialitzat en medicina de l’esport i traumatologia en edat pediàtrica i juvenil. Compta amb especialistes amb gran experiència en el seguiment i tractament de joves esportistes, a entitats com la Masia del FC Barcelona i el CAR de Sant Cugat.

Com demano cita?

Si vols més informació o demanar cita:

Estem al C/Numància 7-9-13 (a prop de l’estació de Sants) 08029 Barcelona. Veure mapa

Accés als documents originals

Educación de valores a través del deporte. Fundación Brafa 2015. [Data de consulta: 17/02/2015]

Jovenes deportistas. Sanitas. 2015.  [Data de consulta: 17/02/2015]

L’esport: factor de prevenció de conductes de risc en la noia adolescent. Esports.gencat.cat 2007.  [Data de consulta: 17/02/2015]

Aprèn més sobre esport i infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

El meu fill necessita una revisió mèdica abans de practicar un esport?

L’examen de salut per a la pràctica esportiva té com a objectiu principalpreservar la seguretat del nen en la pràctica de l’activitat física, tot detectant malalties o alteracions físiques que converteixin la realització d’exercici físic en un risc per a la seva salut. De manera especial, es realitza per identificar alteracions cardiovasculars, fet que ens permet prevenir l’aparició de la mort sobtada o la progressió de la malaltia.

Quan un nen o nena practica esport es posen en marxa i es coordinen, en major o menor mesura, tots els sistemes del cos, amb l’objectiu de mantenir i adaptar aquests sistemes a les sol·licituds a què se sotmet. Aquesta activació requereix un bon funcionament de cada part del cos, fet que facilita el desenvolupament òptim del cos i la ment del nen.

La presència d’anomalies o alteracions, o el simple fet de realitzar una activitat física de manera continuada i repetida suposa un risc de lesió o alteració funcional que pot ser, des de perjudicial per al desenvolupament i creixement del nen i adolescent a interferir en el rendiment i la salut de l’esportista. És totalment incorrecte pensar que l’esportista, fins i tot aquell que ho és d’alt rendiment, és un individu necessàriament sa.  

“Molts dels problemes que apareixen en el terreny esportiu es podrien prevenir amb una revisió mèdica periòdica i a consciència”, comenta el Dr. Franchek Drobnic, especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la unitat privada de Medicina de l’esport de Sant Joan de Déu. “Recomanem que es realitzi un cop a l’any. No són necessàries més exploracions si no és que es produeix una lesió o un altre motiu concret, cas en el qual serà el metge especialista qui orientarà cada cas”.

Prevenció de lesions i orientació en l’esport adequat

Tenint en compte tot allò especificat anteriorment, l’examen mèdic previ a la pràctica d’activitat física ha de plantejar-se per:

  • Prevenir lesions i detectar factors de risc, mitjançant identificació i tractament d’alteracions músculoesquelètiques, en especial lesions no ben rehabilitades.
  • Establir una teràpia o planificar la rehabilitació de processos concrets.
  • Orientar l’esportista sobre quines activitats pot o ha de realitzar, amb l’objectiu de preservar la seva salut i millorar el seu rendiment.
  • Identificar processos que impedeixen o limiten el rendiment o la participació esportives.
  • Diagnosticar patologies susceptibles de tractament i malaltia no detectada o encara no simptomàtica.
  • Satisfer requeriments legals i d’assegurança mèdica.
És recomanable que tots els nens que fan esport passin un reconeixement mèdic, almenys, un cop cada temporada i sempre que els esdeveniments ho requereixin. A més de la prevenció de lesions, l’examen mèdic permet orientar la bona pràctica de l’exercici i instruir en uns hàbits esportius correctes, que variaran segons l’esport que el nen o nena practiqui.

Proves a realitzar en una revisió mèdica

La revisió mèdica del nen que practica esport té uns aspectes bàsics i fonamentals.
  • L’anamnesi, o declaració jurada d’antecedents, que incideix en la història personal i familiar respecte a patologies cardiorespiratòries i circulatòries (mort sobtada, infart agut de miocardi, diabetis, asma…) i aquelles cròniques i/o hereditàries.
  • L’exploració física completa.
  • Un electrocardiograma de repòs amb dotze derivacions.
Per la seva banda, el metge ha de saber preguntar i explorar, a la vegada que interpretar les respostes verbals o físiques (signes i símptomes) durant l’examen.

La Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu compta amb la nova Unitat privada de medicina de l’esport, on s’ofereix una atenció mèdica altament especialitzada a nens i joves, de 9 a 25 anys, que practiquen esport i que tenen probabilitat de patir lesions puntuals o un trastorn crònic.  

L’equip mèdic de la unitat aporta coneixement i solucions a esportistes infantils i juvenils en una àmplia oferta d’esports com dansa, skateboard, patinatge, arts marcials, esport d’equip, esport escolar o altres disciplines. La unitat compta amb el suport de totes les especialitats de l’Hospital Sant Joan de Déu, com Cardiologia, Traumatologia, Endocrinologia i Inmunoal•lèrgia, entre altres.

Aquest és el primer servei a Barcelona especialitzat en medicina de l’esport i traumatologia en edat pediàtrica i juvenil. Compta amb especialistes amb gran experiència en el seguiment i tractament de joves esportistes, a entitats com la Masia del FC Barcelona i elCAR de Sant Cugat.

Com demano cita?

Si vols més informació o demanar cita:

Estem al C/Numància 7-9-13 (a prop de l’estació de Sants) 08029 Barcelona. Veure mapa

Accés a documents originals:

 
Prevalence of abnormal electrocardiograms in a large, unselected population undergoing pre-participation cardiovascular screening. Eur Heart J. 2007;28(16):2006-10.).
Preparticipation Physical examination, 2nd edition. Minneapolis. McGraw-Hill 1997:1-46.
La valoración cardiológica obligatoria en el deportista. Med Clin 2009;132(18):706-8.
Guía de prescripción del ejercicio físico para la salud. Generalitat de Catalunya. Edita. Direcció General de Salut Pública (Departament de Salut) Secretaria General de l’Esport (Departament de la Vicepresidència). Barcelona 2007.

Aprèn més sobre esport i infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Llet i begudes vegetals, contenen els mateixos nutrients?

Des de fa uns anys han anat sortint al mercat diferents begudes vegetals (mal nomenades “llets vegetals”) i actualment podem trobar una gran varietat.

Moltes persones solen optar per aquests productes en decadència o substitució de la llet. Exceptuant la beguda d’arròs a nens petits tret que es declari l’arsènic inorgànic en l’etiquetatge, és clar que dins d’una alimentació equilibrada totes poden consumir-se. Però, són iguals?

En primer lloc, és important deixar clar el concepte de llet, ja que en aquests temes se sol utilitzar de forma incorrecta. El Codex Alimentarius, defineix llet com “la secreció mamària normal d’animals lleters obtinguda mitjançant un o més munyiments sense cap tipus d’addició o extracció, destinada al consum en forma de llet líquida o elaboració ulterior”.

En base a aquesta definició, és incorrecte parlar de llets vegetals (soja, arròs, civada), per la qual cosa han de nomenar-se begudes vegetals. Però, dins d’aquestes, la procedent de les ametlles sí que pot denominar-se llet d’ametlla, degut al seu ús tradicional.

Un cop plantejat aquest aclariment, és important parlar sobre la composició nutricional d’aquests productes.

Beguda d'ametlles

Beguda d’ametlles

Composició nutricional de la llet

Tot i que la llet més consumida a Espanya és la llet de vaca, es consumeixen llet de cabra, ovella, ruca i euga. Totes elles tenen una composició nutricional similar, tot i que cadascuna té les seves peculiaritats.

La llet i els seus derivats constitueixen una bona font de proteïnes, calci, vitamina D, vitamina B12 i vitamina B2, entre d’altres micronutrients.

Les proteïnes de la llet són d’alt valor biològic, perquè aporten tots els aminoàcids essencials. Els aminoàcids essencials són aquells que el nostre cos no fabrica per la qual cosa han de ser ingerits a través dels aliments. A més, la llet és font de vitamina D, que millora l’absorció de calci, i conté lactosa, el seu sucre característic, que en quantitats elevades afavoreix l’absorció passiva d’aquest mineral. Per a les persones intolerants a aquest sucre, hi ha la llet sense lactosa, on aquest sucre està digerit.

A banda, la llet també conté greixos saturats, encara que l’aportació és variable en funció de si es tracta de llet sencera, semidesnatada o desnatada. Actualment, hi ha al mercat productes als quals se’ls ha retirat el greix làctia, substituint-la per greixos d’origen vegetal i olis de peix, per augmentar l’aportació de greixos insaturats. Aquests productes reben el nom de begudes làcties.

És important comentar que últimament han anat sortint afirmacions sobre possibles efectes adversos del consum de llet, sense tenir una evidència científica que avali la seva certesa. Entre d’altres, destaca la creença que el consum de llet augmenta la mucositat. Tot i això, tal com es comenta en l’article “La llet de vaca en l’alimentació del nen: ¿necessària o causa de problemes?”, no hi ha dades científiques que relacionin directament el consum de llet i l’aparició de mucositat o d’asma.

Composició nutricional de les begudes vegetals

Les begudes vegetals inclouen una gran varietat de begudes elaborades a partir de diferents aliments vegetals, com llegums (soja), cereals (arròs i civada), fruita seca (avellana i ametlla), pseudocereals (quinoa) i tubercles (orxata). Aquestes solen utilitzar-se en casos d’al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca o en famílies veganes, tot i que cada vegada s’està estenent el seu ús en altres situacions.

En ser d’origen vegetal no contenen lactosa (sucre de la llet) ni colesterol (present en productes d’origen animal). D’altra banda, aporten proteïnes de mitjà valor biològic, sent deficitàries en algun aminoàcid essencial. El contingut de calci en aquests productes és molt baix, igual que el de la vitamina D, que és nul. Per aquest motiu, sempre s’ha d’optar per les formes enriquides en aquests micronutrients.

Dins dels compostos de calci autoritzats per enriquir els aliments, alguns tenen millor biodisponibilitat que altres. Mentre que el carbonat càlcic proporciona un calci d’absorció similar al de la llet, el fosfat tricàlcic, força utilitzat en begudes vegetals, proporciona un calci de menor absorció.

A més, cal tenir en compte que moltes vegades les begudes vegetals tenen quantitats elevades de sucres, ja que aquests són afegits per millorar el seu sabor.

Entre les begudes vegetals, la de soja és la que té un major interès nutricional, pel seu contingut en proteïnes, vitamines del grup B, per tenir quantitats apreciables de ferro i calci i pel seu escàs contingut en greix saturat. A més, la beguda de soja conté isoflavones, que es plantegen com a components amb possibles efectes beneficiosos per a la salut. Aquesta s’obté en bullir grans de soja mòlts en aigua, però la composició nutricional variarà en funció de la marca comercial.

En relació a les begudes d’arròs comercials, el Comitè de Nutrició de la ESPGHAN va publicar al gener un article en què desaconsella el consum de begudes d’arròs en lactants i nens petits, pel seu contingut en arsènic. A més, nombrosos estudis desaconsellen l’ús de beguda d’arròs en lactants en lloc de la fórmula infantil per risc de desnutrició i fallada en el creixement.

Així doncs… Llet i/o begudes vegetals?

A partir de l’any d’edat, no hi ha contraindicació per al consum de llet sencera, però disposem de fórmules de continuació i creixement que poden utilitzar-se fins als 2-3 anys d’edat. Tot i així, si per decisió personal o mèdica s’opta per evitar la llet, és aconsellable que l’alternativa a escollir sigui estudiada i considerada per un pediatre. Aquest haurà de decidir, en funció de l’edat i la situació de l’infant, quina és l’opció més adequada.

Per norma general, les begudes vegetals no s’haurien d’utilitzar com a substituts de la llet si no hi ha cap contraindicació per a aquesta, sinó que podrien plantejar-se com a productes complementaris. Si s’opta per elles, s’haurien d’escollir aquelles enriquides en calci i vitamina D, vigilant que no portin sucres afegits. Si se segueix una dieta vegana s’hauria d’optar per aquelles que a més estiguin enriquides en vitamina B12, ja que aquest micronutrient es troba compromès en aquest tipus de dietes.

Aprèn més sobre alimentació infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Decàleg del nen i jove esportista

La Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu ha elaborat aquesta infografia amb els deu principals consells que han de seguir els nens i joves esportistes a l’hora de practicar esport.

L’objectiu és que els menors gaudeixin de la pràctica esportiva, aprenguin, es desenvolupin com a persones i practiquin esport de manera segura i controlada.

Per això incideix en aspectes com una alimentació saludable o una bona hidratació durant la pràctica esportiva, així com en la importància d’una equipació adequada a l’esport practicat, un descans reparador o una bona higiene. I en cas necessari i també de forma preventiva, indica la importància de visitar a un metge esportiu especialista.

La Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu compta amb la nova Unitat privada de medicina de l’esport, on s’ofereix una atenció mèdica altament especialitzada a nens i joves, de 9 a 25 anys, que practiquen esport i que tenen probabilitat de patir lesions puntuals o un trastorn crònic.  

L’equip mèdic de la unitat aporta coneixement i solucions a esportistes infantils i juvenils en una àmplia oferta d’esports com dansa, skateboard, patinatge, arts marcials, esport d’equip, esport escolar o altres disciplines. La unitat compta amb el suport de totes les especialitats de l’Hospital Sant Joan de Déu, com Cardiologia, Traumatologia, Endocrinologia i Inmunoal·lèrgia, entre altres.

Aquest és el primer servei a Barcelona especialitzat en medicina de l’esport i traumatologia en edat pediàtrica i juvenil. Compta amb especialistes amb gran experiència en el seguiment i tractament de joves esportistes, a entitats com la Masia del FC Barcelona i el CAR de Sant Cugat.

Aprèn més sobre esport i infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

El ‘running’ és un esport beneficiós per als nens. Ajuda’ls a aficionar-se!

L’exercici físic en general, i especialment l’aeròbic en les seves diverses modalitats (córrer, nedar, caminar o muntar en bicicleta) té beneficis cabdals per als nens i els adolescents.

Segons tota l’evidència científica disponible, millora la forma física, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis, enforteix els ossos, ajuda a eliminar el sobrepès i és útil per fer front a la depressió o l’ansietat, entre d’altres avantatges.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els nens i els adolescents realitzin un mínim de 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa, la major part de la qual hauria de ser aeròbica, encara que també convé incorporar almenys tres vegades per setmana altres que reforcin els músculs i els ossos. Tots aquests objectius els assolim amb el running.

Així doncs, serà molt beneficiós que ajudis els teus fills a aficionar-se a córrer. T’oferim alguns consells que hauràs de seguir per aconseguir-ho.

Participants de Family run

Participants de Family run

Recomanacions per a la pràctica del running

  • En primer lloc, has de tenir en compte que el running ha de ser per a ells sobretot un joc, una activitat plaentera. D’aquesta manera, mantindran la il·lusió per córrer. A més, sempre s’ha de combinar amb altres tipus d’exercici físic.
  • Intenta trobar espais agradables, que no siguen avorrits. Pots dur els nens per indrets oberts, a la muntanya, a la platja o al parc. Així, alhora se sentiran lliures i descobriran flors, arbres, animals i la resta d’elements que hi ha a la natura.
  • El running ha de ser realitzat amb una intens
    itat moderada i adaptada a les seves condicions físiques. Si senten una mica de dolor, els vindrà bé descansar. Dormir és essencial per recuperar-se. Les becaines són beneficioses.
  • Has d’entendre els nens i deixar que en tot moment et donin la seva opinió. A nivell psicològic, és molt important que el nen rebi un reforçament positiu dels pares i que expressi les seves impressions.
  • Elegeix sabatilles flexibles i lleugeres. La sola
    no ha de ser dura però tampoc excessivament tova. Implica els nens en la seva elecció. És molt important que duguin el peu ben subjecte però alhora amb una sensació de llibertat. No hauríem d’intentar aprofitar-les diverses temporades. Els peus dels nens canvien ràpidament tant pel que fa al número del calcer com a la forma del peu. Si en els adults les sabatilles són importants, per als nens encara ho són més.
  • L’alimentació saludable ha de ser una prioritat. No t’oblidis de donar als nens moltes fruites i verdures. A més, és important que s’hidratin abans, durant i després de l’exercici.

Uns consells diferents per a cada edat

La doctora Eva Ferrer, especialista en medicina de l’educació física i de l’esport a la Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu i autora del llibre Cambia de vida, ponte a correr (Editorial Oniro/ Angle Editorial), ofereix recomanacions diferents per a cada edat:

  • Fins als 5 anys, els metges i entrenadors aconsellen no començar a córrer, ja que abans d’aquesta edat els nens no han assolit la maduresa necessària en les tècniques requerides i és fàcil que pateixin lesions.
  • Dels 5 als 8 anys, pots fer que el running formi part dels seus jocs habituals. L’objectiu no és que corrin de forma tècnica sinó que el joc l’impliqui. Sense adonar-se’n, els nens passaran
    una bona estona corrent sense estar subjectes a regles i gaudiran de la llibertat del joc.
  • Dels 8 als 12 anys, els nens solen córrer a la babalà. Volen arribar a la meta sense mesurar les seves forces. Se’ls ha d’explicar d’una manera pràctica què significa correr i les tècniques que poden emprar per no cansar-se massa. És una bona edat perquè el ne
    n vagi en bici al costat dels seus pares i així comenci a comprovar què és córrer. El running ha de ser també en aquesta edat una activitat lúdica.
  • A partir dels 12 anys, l’evolució és molt ràpida. Tenen una gran facilitat per assolir reptes personals. Apuntar el nen a una cursa senzilla com la de cinc quilòmetres, però només amb la idea d’acabar-la sense competir, pot suposar un magnífic objectiu. Els teus fills també poden perdre l’afició a córrer. En aquest cas, hauràs de respectar sempre la seva voluntat.

Fet i fet, la infància i l’adolescència són períodes de la vida clau per establir uns habits saludables d’exercici. Córrer és una magnífica manera de fer esport, però recorda que sempre ha de ser viscut pels teus fills com un joc que han de poder gaudir en combinació amb altres activitats físiques.

La Unitat de medicina de l’esport de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu compta amb la nova Unitat privada de medicina de l’esport, on s’ofereix una atenció mèdica altament especialitzada a nens i joves, de 9 a 25 anys, que practiquen esport i que tenen probabilitat de patir lesions puntuals o un trastorn crònic.

Aprèn més sobre esport i infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu