Trastorns alimentaris: la prevenció en la infància és clau

Els trastorns alimentaris com l’anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o el trastorn per afartament es caracteritzen, en general, per una alteració de la conducta davant els aliments, ja sigui per excés o per defecte.

Hi ha diversos factors que els desencadenen, i pot afectar nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, adults. Es consideren greus perquè tenen conseqüències físiques, però també psicològiques i socials. Els experts els consideren psicosomàtics, i els s’engloben a la categoria de trastorns mentals.

Un 11% dels joves espanyols està en risc de patir algun tipus de trastorn alimentari. Així ho indica una estimació realitzada per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), que també ha assenyalat la franja entre els 12 i els 24 anys com la més vulnerable i que pot afectar tant a persones que ja tinguin algun problema en la seva alimentació com en persones totalment sanes. Segons aquesta mateixa entitat, uns 28.000 joves estan mostrant en l’actualitat alguna conducta de risc. Com a exemple, a Catalunya es van atendre i es van tractar uns 3.000 casos el 2012.

Les estadístiques s’han estancat en els últims anys, aconseguint, com a mínim, que el nombre de casos s’estabilitzi. No obstant això, les autoritats sanitàries encara assenyalen com a prioritat que s’iniciï un descens de les xifres.

La família ha d’estar alerta davant d’un possible cas. Un dels principals símptomes és que els hàbits d’alimentació s’alteren, i la relació de l’afectat amb els seus familiars canvia. A més, es produeix una desadaptació a l’entorn de manera gradual, que pot culminar en un aïllament de les amistats.

L’ajuda terapèutica és necessària en pràcticament tots els casos. Hi ha diversos tractaments, encara que tots són a llarg termini i una mica complicats. Afortunadament, això fa que un percentatge molt important dels pacients es recuperi. En el cas de l’anorèxia nerviosa, s’estima que un 77% dels casos arriba a la recuperació total, mentre que en un 19% la malaltia es cronifica. Així mateix, pel que fa a la bulímia nerviosa, un 72,2% dels casos es recupera del tot, mentre que en un 21% el trastorn es fa crònic.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es tracta d’un problema de salut que afecta de manera especial a les noies. Concretament, apunta que és la tercera malaltia crònica amb més prevalença entre la població juvenil femenina.

La prvenció dels trastorns alimentaris des de la infància

Una bona educació dietètica des de la infància ajuda a prevenir l’aparició de trastorns alimentaris. A més, detectar-los i tractar-los precoçment millora molt el pronòstic.

La detecció precoç i posar-se en mans d’especialistes per seguir un tractament adequat són les millors armes per combatre els trastorns alimentaris. No obstant això, és millor prevenir la seva aparició tant en l’àmbit familiar, educatiu i social.
A continuació es llisten alguns consells per prevenir els trastorns alimentaris ja des de la infància:
  • Ensenyar als nens des de petits, tant a casa com a l’escola, la importància d’uns correctes hàbits alimentaris
  • Menjar en família sempre que sigui possible, convertint el menjar en un punt de trobada i de reunió per comentar com ha anat el dia i conversar tranquil·lament
  • Els menús han de ser variats i incloure tots els tipus d’aliments necessaris per a una correcta nutrició, limitant el consum de dolços i postres industrials i menjar ràpid
  • Oferir verdures i fruites de forma variada
  • Establir horaris de menjar regulars
  • Fomentar la seva autoestima. És important que conegui les seves capacitats i limitacions i aprengui a sentir-se a gust amb sí mateix. Reforçar la seva autonomia i estimular-la perquè tingui les seves pròpies opinions i resulti menys vulnerable als missatges dels mitjans de comunicació i la publicitat. Això evitarà futurs complexos pel seu propi cos
  • Comentar amb el nen els missatges sobre estètica i alimentació que difonen els mitjans de comunicació, raonant el que és cert i el que no, i ensenyant-li a valorar la salut per sobre dels condicionaments estètics
  • Animar-lo a fer exercici amb regularitat. És bo per a la salut i l’ajudarà a mantenir-se en forma
  • Facilitar les seves relacions socials i la seva participació en activitats extraescolars, excursions, visites culturals programades pel col·legi, etc
  • Establir una bona comunicació dins l’àmbit familiar, perquè el nen se senti segur

Referències bibliogràfiques:

Escriche, E. Un 11% dels joves catalans presenten alguna conducta de risc de patir anorèxia o bulímia. Diari Ara, 11-12-2013.

Els trastorns de la conducta alimentària. Generalitat de Catalunya (Canal Salut: els trastorns de la conducta alimentària).

Aprèn més sobre alimentació infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

El calci i la vitamina D, els grans aliats per a la salut òssia dels teus fills

La salut òssia és un aspecte molt important que cal tenir en compte en totes les etapes de la vida. Uns hàbits de vida saludables són claus per poder desenvolupar uns ossos sans.

A llarg termini, l’estat dels nostres ossos tindrà un paper primordial en la prevenció de fractures i osteoporosi, entre d’altres patologies. Parlar d’osteoporosi quan fem referència a aspectes de la vida dels nens és una cosa estranya, ja que aquesta malaltia sol desenvolupar-se en edats més avançades. Tot i així, la seva prevenció ha de començar durant la infantesa.

Dos nutrients claus en el desenvolupament d’un estat òptim de salut òssia són el calci i la vitamina D.

Bol de llet amb cereals

El calci

El calci és el mineral més abundant en l’organisme, la major part del qual es localitza en l’os (99%). L’organisme retira diàriament petites quantitats de calci de l’os i les reemplaça, formant el que es coneix com la remodelació òssia. Quan la quantitat retirada és més gran que la reemplaçada els ossos es tornen més febles. Així doncs, cal tenir una ingesta adequada de calci per aconseguir una correcta mineralització òssia.

Podem trobar calci tant en aliments d’origen animal com vegetal, però cal tenir en compte que la biodisponibilitat del calci és major en els productes d’origen animal, ja que sol anar acompanyat de la vitamina D. En alguns aliments vegetals la biodisponibilitat del calci es veu reduïda a causa de la formació de compostos que impedeixen la seva absorció.

Els lactis són la font de calci per excel·lència i la presència de lactosa afavoreix l’absorció passiva d’aquest mineral. Els formatges amb major maduració, com els curats, tenen un contingut major en calci, però al mateix temps aporten major quantitat de greix i sal, pel que no s’ha d’abusar. Una altra font important de calci són els peixos de mida petita i amb espina. A mode de curiositat:

  • 100 g de sardina enllaunada en oli escorreguda aporten 407 mg de calci i 5,5 mg de vitamina D.
  • 100 g de sardina fresca aporten 74 mg de calci i 11 mg de vitamina D.
  • 100 ml llet semidesnatada UHT aporten 120 mg de calci aportats, amb una quantitat menor de vitamina D.

Al mercat hi ha alguns productes enriquits en calci però per garantir la seva absorció cal que també estiguin enriquits en vitamina D.

Fonts de calci:

  • Lactis i derivats.
  • Peix petit amb espines (sardines en llauna).
  • Verdures de fulla verda (col xinesa, col arrissada, bròquil, etc.).
  • Llegums.
  • Fruits secs (ametlla, avellana, pistatxo, …).
  • Aliments enriquits en calci (i vitamina D).

Mare i filla practicant esport

La vitamina D

La importància de la vitamina D a la salut òssia està ben establerta per la seva participació en l’absorció del calci i en la maduració òssia.

Els requeriments d’aquesta vitamina s’aconsegueixen amb la ingesta dietètica i mitjançant l’exposició solar.

La síntesi de vitamina D a través de l’exposició solar depèn de la quantitat de llum ultraviolada que arriba a la pell. Així doncs, està influenciada per la pigmentació de la pell, l’ús de protector solar, la forma de vestir, l’estació de l’any i la latitud geogràfica. En aquest sentit, és important fomentar la realització d’activitats a l’aire lliure per garantir l’exposició al sol, sense oblidar que cal seguir les recomanacions dels dermatòlegs quant a l’ús de protector solar per evitar danys majors.

L’aportació dietètic de vitamina D es rep majoritàriament de productes d’origen animal, principalment del peix blau i en menor proporció de la llet i els derivats.

Fonts de vitamina D:

  • Peix blau (petit i mitjà tamany).
  • Llet i derivats.
  • Ous.
  • Aliments enriquits en vitamina D.

És molt important garantir unes aportacions dietètics adequades de calci i vitamina D. Dins d’una alimentació saludable, el consum diari de llet i derivats i la ingesta setmanal de formatge i peix, complementat amb l’aportació diària de fruites i verdures ajuda a arribar als requeriments d’aquests nutrients.

L’ús de suplements només s’ha de considerar en casos concrets i sota prescripció mèdica.

També és important recordar…

A més del calci i la vitamina D hi ha altres components que intervenen en el manteniment de la salut òssia, com:

  • Minerals com el fòsfor i el magnesi.
  • Una ingesta proteica adequada.
  • Les fruites i les verdures aporten nutrients involucrats en el metabolisme ossi així com antioxidants que contribueixen amb la formació de l’os.
  • L’activitat física està directament relacionada amb l’estructura i la mineralització òssia. Aquelles activitats en les quals s’ha de suportar el propi pes són les que fomenten el desenvolupament de densitat òssia. D’aquesta manera, caminar, córrer, jugar a futbol, bàsquet, tennis, la dansa, esquiar, saltar a la corda, etc., són activitats que ajudaran a enfortir els ossos.

Punts clau

Recorda:

  • Mantenir una alimentació equilibrada i saludable que inclogui una ingesta adequada de calci i vitamina D.
  • Assegurar una aportació adequada de fruites i verdures.
  • Dur a una vida activa per mantenir uns ossos forts, promovent activitats en les que se suporti el propi pes.
  • Realitzar activitats a l’aire lliure per afavorir l’exposició solar.

Accéso a les fonts de consulta:

Alonso Franch M, Redondo Del Río MP, Suárez Cortina L, Comité de Nutrición de la Sociedad Española de Pediatría. Nutrición infantil y salud ósea. An Pediatr (Barc) [Internet]. Elsevier; 2010 Jan [citado 15 abril 2016 9];72(1):80.e1–11.

Braegger C, Campoy C, Colomb V, Decsi T, Domellof M, Fewtrell M, et al. Vitamin D in the healthy European paediatric population. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2013 Jun;56(6):692–701.

Centro Nacional de Información sobre la Osteoporosis y las Enfermedades Óseas de los NIH. La salud de los huesos de los niños: una guía para los padres. Publicación de NIH 15–5186–S. Marzo 2015 [citado 15 abril 2016 9].

Cervera P, Farran A, Zamora-Ros R, Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. Tablas de composición de alimentos del CESNID = Taules de composició d’aliments del CESNID. 2ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España; 2004.

Instituto Nacional de la Salud Infantil y Desarrollo Humana Eunice Kennedy Shriver (NICHD). Calcio y salud ósea en niños.

Mangels AR. Bone nutrients for vegetarians. Am J Clin Nutr. 2014 Jul;100 Suppl 1:469S-75S.

Mataix Mataix J. Nutrición y alimentación humana. 2ª ed. Majadahonda: Ergon; 2009.

Salas-Salvadó J, Bonada A, Trallero R, Saló ME, Burgos R. Nutrición y dietética clínica. 3ª ed. Barcelona: Elsevier; 2014.

Aprèn més sobre alimentació infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Llet i begudes vegetals, contenen els mateixos nutrients?

Des de fa uns anys han anat sortint al mercat diferents begudes vegetals (mal nomenades “llets vegetals”) i actualment podem trobar una gran varietat.

Moltes persones solen optar per aquests productes en decadència o substitució de la llet. Exceptuant la beguda d’arròs a nens petits tret que es declari l’arsènic inorgànic en l’etiquetatge, és clar que dins d’una alimentació equilibrada totes poden consumir-se. Però, són iguals?

En primer lloc, és important deixar clar el concepte de llet, ja que en aquests temes se sol utilitzar de forma incorrecta. El Codex Alimentarius, defineix llet com “la secreció mamària normal d’animals lleters obtinguda mitjançant un o més munyiments sense cap tipus d’addició o extracció, destinada al consum en forma de llet líquida o elaboració ulterior”.

En base a aquesta definició, és incorrecte parlar de llets vegetals (soja, arròs, civada), per la qual cosa han de nomenar-se begudes vegetals. Però, dins d’aquestes, la procedent de les ametlles sí que pot denominar-se llet d’ametlla, degut al seu ús tradicional.

Un cop plantejat aquest aclariment, és important parlar sobre la composició nutricional d’aquests productes.

Beguda d'ametlles

Beguda d’ametlles

Composició nutricional de la llet

Tot i que la llet més consumida a Espanya és la llet de vaca, es consumeixen llet de cabra, ovella, ruca i euga. Totes elles tenen una composició nutricional similar, tot i que cadascuna té les seves peculiaritats.

La llet i els seus derivats constitueixen una bona font de proteïnes, calci, vitamina D, vitamina B12 i vitamina B2, entre d’altres micronutrients.

Les proteïnes de la llet són d’alt valor biològic, perquè aporten tots els aminoàcids essencials. Els aminoàcids essencials són aquells que el nostre cos no fabrica per la qual cosa han de ser ingerits a través dels aliments. A més, la llet és font de vitamina D, que millora l’absorció de calci, i conté lactosa, el seu sucre característic, que en quantitats elevades afavoreix l’absorció passiva d’aquest mineral. Per a les persones intolerants a aquest sucre, hi ha la llet sense lactosa, on aquest sucre està digerit.

A banda, la llet també conté greixos saturats, encara que l’aportació és variable en funció de si es tracta de llet sencera, semidesnatada o desnatada. Actualment, hi ha al mercat productes als quals se’ls ha retirat el greix làctia, substituint-la per greixos d’origen vegetal i olis de peix, per augmentar l’aportació de greixos insaturats. Aquests productes reben el nom de begudes làcties.

És important comentar que últimament han anat sortint afirmacions sobre possibles efectes adversos del consum de llet, sense tenir una evidència científica que avali la seva certesa. Entre d’altres, destaca la creença que el consum de llet augmenta la mucositat. Tot i això, tal com es comenta en l’article “La llet de vaca en l’alimentació del nen: ¿necessària o causa de problemes?”, no hi ha dades científiques que relacionin directament el consum de llet i l’aparició de mucositat o d’asma.

Composició nutricional de les begudes vegetals

Les begudes vegetals inclouen una gran varietat de begudes elaborades a partir de diferents aliments vegetals, com llegums (soja), cereals (arròs i civada), fruita seca (avellana i ametlla), pseudocereals (quinoa) i tubercles (orxata). Aquestes solen utilitzar-se en casos d’al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca o en famílies veganes, tot i que cada vegada s’està estenent el seu ús en altres situacions.

En ser d’origen vegetal no contenen lactosa (sucre de la llet) ni colesterol (present en productes d’origen animal). D’altra banda, aporten proteïnes de mitjà valor biològic, sent deficitàries en algun aminoàcid essencial. El contingut de calci en aquests productes és molt baix, igual que el de la vitamina D, que és nul. Per aquest motiu, sempre s’ha d’optar per les formes enriquides en aquests micronutrients.

Dins dels compostos de calci autoritzats per enriquir els aliments, alguns tenen millor biodisponibilitat que altres. Mentre que el carbonat càlcic proporciona un calci d’absorció similar al de la llet, el fosfat tricàlcic, força utilitzat en begudes vegetals, proporciona un calci de menor absorció.

A més, cal tenir en compte que moltes vegades les begudes vegetals tenen quantitats elevades de sucres, ja que aquests són afegits per millorar el seu sabor.

Entre les begudes vegetals, la de soja és la que té un major interès nutricional, pel seu contingut en proteïnes, vitamines del grup B, per tenir quantitats apreciables de ferro i calci i pel seu escàs contingut en greix saturat. A més, la beguda de soja conté isoflavones, que es plantegen com a components amb possibles efectes beneficiosos per a la salut. Aquesta s’obté en bullir grans de soja mòlts en aigua, però la composició nutricional variarà en funció de la marca comercial.

En relació a les begudes d’arròs comercials, el Comitè de Nutrició de la ESPGHAN va publicar al gener un article en què desaconsella el consum de begudes d’arròs en lactants i nens petits, pel seu contingut en arsènic. A més, nombrosos estudis desaconsellen l’ús de beguda d’arròs en lactants en lloc de la fórmula infantil per risc de desnutrició i fallada en el creixement.

Així doncs… Llet i/o begudes vegetals?

A partir de l’any d’edat, no hi ha contraindicació per al consum de llet sencera, però disposem de fórmules de continuació i creixement que poden utilitzar-se fins als 2-3 anys d’edat. Tot i així, si per decisió personal o mèdica s’opta per evitar la llet, és aconsellable que l’alternativa a escollir sigui estudiada i considerada per un pediatre. Aquest haurà de decidir, en funció de l’edat i la situació de l’infant, quina és l’opció més adequada.

Per norma general, les begudes vegetals no s’haurien d’utilitzar com a substituts de la llet si no hi ha cap contraindicació per a aquesta, sinó que podrien plantejar-se com a productes complementaris. Si s’opta per elles, s’haurien d’escollir aquelles enriquides en calci i vitamina D, vigilant que no portin sucres afegits. Si se segueix una dieta vegana s’hauria d’optar per aquelles que a més estiguin enriquides en vitamina B12, ja que aquest micronutrient es troba compromès en aquest tipus de dietes.

Aprèn més sobre alimentació infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Potenciar el consum de fruites i verdures en nens a través de l’educació

Existeix suficient evidència que demostra els efectes beneficiosos que té el consum de fruites i verdures sobre la salut en les diferents etapes de la vida.

Fruites i verdures

Fruites i verdures

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana consumir un mínim de cinc racions de fruites i verdures al dia, ja que redueix el risc de desenvolupar diferents malalties com obesitat, malalties cardiovasculars, algun tipus càncer, hipercolesterolèmia, diabetis tipus 2, entre altres. Aquest efecte beneficiós sobre la salut es deu a la presència de certes substàncies, com antioxidants, fibra, folats, flavonoides i altres fitoquímics.

La infància és una època clau en la instauració dels hàbits alimentaris, pel que és de gran importància posar l’accent en la promoció del consum de fruites i verdures, que es mantinguin en l’edat adulta.

Molts nens no consumeixen les quantitats recomanades i per a molts pares sol ser complicat introduir-les. A continuació, us presentem alguns consells per incrementar el consum de fruites i verdures en els vostres fills.

Com incrementar el consum de fruites i verdures en nens?

Els nens són grans imitadors dels seus pares, per la qual cosa el primer pas perquè incorporin fruites i verdures és que els seus pares i familiars més directes també en mengin. Així doncs, s’ha de predicar amb l’exemple!

És aconsellable que a casa hi hagi varietat de fruites i verdures a la vista, que els vostres fills us vegin menjar-les i que les mengeu junts. D’aquesta manera mostraran més interès per provar-les. A més, cal una exposició reiterada a un mateix aliment perquè finalment sigui acceptat. És per això que encara que s’ofereixi o prepari una vegada una recepta i no tingui èxit s’ha de seguir oferint aquest determinat aliment en una altra preparació.

En aquesta mateixa línia, és clau no forçar, castigar ni premiar els fills perquè mengin nous aliments ja que serà contraproduent. Per fomentar que provin noves fruites i verdures aquestes s’han d’incorporar amb aliments o receptes que ja consumeixin i els agradin. Per exemple: banyar les fruites amb una mica de xocolata fosa o oferir les verdures dins d’una pizza o amb una mica de sofregit de tomàquet casolà. Al final, per tal de menjar-se la xocolata, el tros de pizza o el sofregit acabaran provant les fruites i verdures corresponents. Una altra manera seria per exemple mitjançant una broqueta i macedònia de fruites.

De la mateixa manera, pot ser beneficiós involucrar els fills en la compra i preparació d’aquests nous aliments. Si estan implicats en tot el procés d’elaboració de les diferents receptes seran més propensos a, com a mínim, provar-les ja que ells mateixos les hauran preparat.

En tot moment estem parlant de receptes o preparacions perquè és molt important, sobretot en les verdures, no cuinar-les sempre bullides amb patata o purés. Cal oferir varietat d’aliments i varietat de receptes. Tornem a rescatar el llibre de receptes de l’àvia, amb quantitat de preparacions saboroses i fàcils de preparar!

Encara que al principi pot suposar la necessitat de passar una mica més de temps a la cuina, oferir plats més elaborats als fills val la pena i acabarà sent beneficiós per a tothom. De la mateixa manera, és primordial que tots els membres de la família mengin el mateix i que no hi hagi excepcions per a ningú (excepte si hi ha alguna al·lèrgia, intolerància o contraindicació).

Finalment, i no per això menys important, també és recomanable explicar-los de forma simple als més petits de la casa la importància de menjar fruites i verdures per tenir un bon estat de salut a curt i a llarg termini. Encara que siguin nens, aquests valoraran i seran capaços d’entendre els missatges, de manera que això ajudarà a fomentar un major consum.

Finalment, cal esmentar la importància que té l’escola en la promoció d’hàbits de vida saludables, sense traslladar tota la responsabilitat al centre educatiu. Cal mantenir aquests hàbits en l’àmbit familiar per facilitar la seva instauració.

Recordar que sempre hem de fomentar el consum d’aquelles fruites i verdures que siguin de temporada i, si és possible, de proximitat.

Aprèn més sobre alimentació infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Logo FAROS Sant Joan de Déu