Les mans netes eviten malalties i salven vides!

El rentat de mans amb sabó és una mesura senzilla per prevenir moltes malalties, però saben els nens com i quan rentar-se-les?

La pràctica del rentat de mans amb sabó encapçala l’agenda internacional d’higiene amb la celebració del Dia Mundial de la Higiene de Mans. Des de l’inici  l’any 2008, any en què va ser designat l’Any Internacional del Sanejament per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Dia Mundial del Rentat de Mans reforça la crida a estendre millors pràctiques d’higiene a tot el món.

Si bé a tot el món les persones es renten les mans amb aigua, molt poques ho fan amb sabó en moments crítics com, per exemple, després d’anar al lavabo, de canviar els bolquers d’un nadó o abans de manipular els aliments.

El rentat de mans amb sabó és una de les maneres més efectives i econòmiques de prevenir malalties, des del refredat comú fins a les diarrees infeccioses o la pneumònia. Cada any, més de 3,5 milions de nens i nenes no arriben a celebrar el seu cinquè aniversari degut a la diarrea i a la pneumònia.

Tot i el potencial per evitar malalties i salvar vides d el rentat de mans amb sabó, no es practica suficient. És per aquest motiu que FAROS vol dedicar especial atenció a aquest tema amb l’objectiu que els més petits (i també els adults) adquireixin l’hàbit de rentar-se les mans amb freqüència.

Per què rentar-se les mans?

Els nens són molt propensos a tocar-se els ulls, el nas, la boca, etc. Per tant, un nen amb les mans brutes té moltes més possibilitats d’infectar-se amb gèrmens del seu entorn. De fet, una de les principals vies de contagi dels refredats és tocar-se el nas o els ulls després que el virus que provoca el refredat entri en contacte amb les mans.

Lavado de manos

Rentat de mans

Si un nen no es renta sovint les mans (sobretot quan està malalt), anirà escampant gèrmens, ja sigui directament sobre altres persones o sobre les superfícies que toqui, facilitant d’aquesta manera el contagi a altres nens.

Quan rentar-se les mans?

És important que els nens es rentin les mans:

  • Abans de preparar el menjar.
  • Abans de menjar i parar la taula.
  • Abans i després de visitar a una persona malalta.
  • Després d’anar al lavabo.
  • Després de mocar-se o estossegar.
  • Després de tocar mascotes o altres animals.
  • Després de jugar a l’aire lliure.
  • I, en general, sempre que el nen tingui les mans brutes.

Com rentar-se les mans correctament?

Que els nens es mullin una mica les mans amb aigua i unes gotetes de sabó no serveix de gaire. Per rentar-se bé les mans s’ha de:

  • Utilitzar aigua tèbia (ni freda ni calenta).
  • Utilitzar un sabó que agradi al nen, pot ser antibacterià o un de normal. Si sospites que les mans del teu fill han entrat en contacte amb alguna persona amb una infecció, utilitza un antisèptic per mans que contingui alcohol.
  • Fregar-se bé les mans enèrgicament sense deixar cap racó sense fregar.
  • Fregar-se els dits de les dues mans, els canells, entre els dits i al voltant de les ungles.
  • Rentar-se les mans durant 15 o 20 segons. Cantar una cançó d’aquesta durada és una bona manera per recordar-li al nen durant quant de temps s’ha de fregar les mans.
  • Esbandir-se les mans amb aigua tèbia i eixugar-se amb una tovallola neta.
  • Als lavabos públics es recomana utilitzar una tovalloleta de paper per tirar de la cadena i obrir i tancar la porta (els poms de les portes dels lavabos són llocs on abunden els gèrmens).

Si el nen no té accés a l’aigua i sabó, una bona alternativa són els sabons sense aigua de mans i altres dispositius de neteja que no requereixen aigua . Solen venir en forma de líquid, draps o tovalloletes, i se solen vendre en format de viatge, que és perfecte per portar a la motxilla del col·legi, la bossa d’esport o per guardar-los en una taquilla a l’escola.

Recorda que és important que tant pares com altres cuidadors es rentin les mans freqüentment amb els seus fills perquè donin exemple i adquireixin l’hàbit des de petits.

Fonts:
•    «Día Mundial del Lavado de Manos, 15 de octubre» 
•    «¿Por qué es tan importante lavarse las manos?»

Aprèn més sobre salut infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Ajuda els teus fills a utilitzar Whatsapp amb prudència i fes-ho tu també!

Si el telèfon mòbil t’acaba de notificar que t’han afegit a un grup de Whatsapp de pares de la classe del teu fill o si ell mateix ha començat a formar part d’un altre grup al costat de nens amics seus, ha arribat el moment d’informar-te sobre les utilitats i els riscos que comporta l’ús d’aquesta aplicació de missatgeria instantània.

Whatsapp ha envaït les nostres vides com un canal de comunicació que la majoria de nosaltres utilitzem de manera quotidiana i intensiva. Les dades són aclaparadores: Espanya és l’estat d’Europa en el que més s’utilitza aquesta aplicació, convertida en realitat en una enorme xarxa social. El 76% dels nens d’11 a 14 anys el fa servir habitualment. Quan el teu fill et demani que li compris un mòbil, probablement ho farà sobretot perquè vol whatsappejar.

Aquest sistema de missatgeria instantània podrà ajudar-vos a tots a establir una comunicació profitosa, però sempre que tingueu en compte una sèrie de pautes.

Tot allò que has de saber… i explicar als teus fills sobre Whatsapp

  • Quan s’ha de començar a utilitzar el Whatsapp? No hi ha una edat concreta. El més normal és que als 7 o 8 anys els teus fills comencin ja a demanar-te el mòbil per comunicar-se amb els seus amics. No els impedeixis que l’utilitzin. Tens una excel·lent opurtunitat per acompanyar-los i educar-los en el seu ús adequat. Així, quan tinguin 13 o 14 anys i ja no vulguin que estiguis al seu costat, tindran més clares les normes de l’ús d’aquesta aplicació.
  • Whatsapp és una xarxa social, no un simple servei de missatgeria com creuen alguns pares. Permet crear grups, i enviar imatges, vídeos, enllaços o notes de veu.
  • La immediatesa de la comunicació pot ser un problema. Has d’explicar als teus fills que és molt important que reflexionin prèviament sobre tot el que envien. Si ho fan amb celeritat, sense parar-se a pensar, poden difondre fotos o textos dels que després es poden penedir.
  • Els teus fills perdran bona part de la seva intimitat amb l’ús del Whatsapp. Qualsevol persona que tingui el seu número de telèfon podrà entrar en el seu perfil de Whatsapp, veure la seva fotografia en ell i també l’última hora a la qual s’han connectat tret que hagin activat l’opció d’ocultar aquesta informació, un fet possible de configurar tant amb iPhone com amb Android.
  • Compte! Tot el que s’envia és públic. Els teus fills sempre han de tenir present que qualsevol informació que publiquin podrà ser vista per tercers als quals no coneixen de res. Qualsevol persona amb la que comparteixin grup estarà en disposició de tornar a enviar la informació, sigui per distracció o de manera malintencionada.
  • El Whatsapp és també un entorn propici per a l’assetjament. Es pot usar per a amenaçar, difondre calúmnies o fotografies sense autorització.
Familia utilizando el móbil

Familia utilizando el móbil

… i allò que has de tenir en compte en el teu ús com a pare

Els grups de Whatsapp de pares i mares de nens d’una mateixa classe creats espontàniament s’han popularitzat en els darrers anys. Aquests fòrums són una eina que serveix per gestionar la relació amb l’escola, compartir dades d’interès de forma ràpida i resoldre dubtes, però també poden perdre la seva utilitat si proliferen les discussions, la indignació i la crítica irreflexiva.

Haureu de seguir una sèrie de normes perquè aquests grups, que tants trastorns estan causant darrerament, siguin fructífers:

  • No són grups d’amics, així que han de cenyir-se a assumptes de gestió escolar. En general, els vídeos virals o imatges gracioses cal evitar-les. També els judicis de valor, les opinions polítiques i les creences personals.
  • Si sorgeix un problema amb un mestre o un alumne, és millor acudir directament a l’escola i parlar en persona, no explicar-ho tot al mòbil. Cal intentar no “contestar en calent” en aquests grups.
  • No et converteixis en l’agenda dels teus fills. Si t’acostumes a utilitzar aquests grups per demanar a altres pares de la classe pels deures que els teus fills s’han oblidat a l’escola o la peça que s’han deixat al vestidor del col·legi pots perjudicar la tasca d’educar en la responsabilitat i l’autonomia. Utilitza Whatsapp per ajudar-los a fer els deures és perjudicial.
Si segueixes totes aquestes normes, Whatsapp podrà esdevenir una valuosa eina de suport en l’educació dels teus fills. ‘Explica’ls com utilitzar-lo amb prudència i fes-ne tu també un ús sensat!

Accés als documents originals:

¿A qué edad deben usar los niños el Whatsapp?. ABC. [Data de consulta: 03/04/2015]

Los Whatsapps de padres ponen en alerta a las escuelas. La Vanguardia. [Data de consulta: 07/04/2015]

Usar Whatsapp entre los padres para ayudar a hacer los deberes es perjudicial. Deia. [Data de consulta: 03/04/2015]

Me niego a ser la agenda de mi hija por el Whatsapp. Blog de Noelia López-Cheda. [Data de consulta: 05/04/2015]

Aprèn més sobre salut infantil a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

PAS és l’acrònim que et recordarà com atendre un nen que ha patit un accident

Per atendre a un nen que ha patit un accident, per la seva seguretat i la nostra, és recomanable seguir una conducta ordenada en tres passos, que es resumeixen en l’acrònim PAS (Protegir, Alertar i Socórrer).

Recomenacions generals en primers auxilis: Conducta PAS

Protegir

Consisteix en assegurar-nos que l’escenari en què ens trobem sigui segur. Si bé això és així en la majoria dels accidents, pot no complir-se sempre i cal tenir-ho en compte en situacions com accidents de trànsit, incendis, etc.

Alertar

Si bé la majoria d’accidents infantils provoquen lesions lleus que no necessiten atenció mèdica urgent, en el cas que l’accident sigui de gravetat hem de trucar al telèfon d’emergències (112).

Sócorrer

Per atendre una persona que ha patit un accident, sobretot en el cas que es tracti d’un nen, cal intentar:

  • Mantenir la calma
  • Tranquil·litzar al nen accidentat. Cal tenir en compte que un nen que ha patit un accident pot estar espantat i adolorit. Per tranquil·litzar-lo hem d’intentar parlar pausadament, amb veu suau i adaptant el nostre llenguatge a l’edat del nen i explicar pas a pas el que farem i avisar-lo si en algun moment alguna de les maniobres que realitzarem li produiran algun tipus de dolor.
  • En casos de traumatismes greus, no realitzar maniobres innecessàries ni mobilitzar l’accidentat llevat que la seva vida corri perill. Si no es té clar el que cal fer, és millor no actuar, demanar ajuda i quedar-se amb el nen.

Altres consells:

  • Conserva la calma. El nerviosisme es contagia i dificulta la presa de decisions encertades.
  • Evita aglomeracions.
  • Estudia el lloc de l’accident per si el risc pogués persistir i fos imprescindible evacuar totes les persones allí presents.
  • Tranquil·litza el ferit i no mencionis possibles lesions.
  • Mantingues al nen ferit calent si és possible.
  • Posa’l en una postura de seguretat.
  • No proporcionis al nen medicaments, aliments ni beguda.

Aprèn més sobre salut en la infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu

Consells per ensenyar al teu fill a tolerar la frustració

Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet que els nens puguin enfrontar-se de manera positiva a les diferents situacions que se’ls presentaran a la vida.
La frustració és una vivència emocional que es presenta quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s’arriba a satisfer o a complir.

Quan un desig o una il·lusió no es compleixen, els adults -i també els nens- experimenten d’una manera o d’una altra tota una sèrie d’emocions com enuig, tristesa, angoixa o ansietat a causa de la frustració. Són vivències personals i és per això que cadascú s’enfronta i reacciona davant aquests fets o esdeveniments de forma diferent.

Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobem al llarg de la vida, tot i les molèsties o incomoditats que puguin causar-nos. Per tant, es tracta d’una actitud i, com a tal, pot treballar-se i desenvolupar-se.

La frustració és un estat transitori i, per tant, no permanent: no s’ha de confondre la tolerància a la frustració amb la tolerància al fracàs.

A la vida, hi ha situacions en què aconseguim els nostres objectius, desitjos, etc., i d’altres en què no. Durant l’etapa infantil, els nens solen pensar que el món gira al seu voltant, que s’ho mereixen tot, i que aconseguiran al moment el que demanen.No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte del temps ni la capacitat de pensar en els desitjos i necessitats dels altres . És aleshores quan cal començar a ensenyar els nens a tolerar la frustració. Si els pares sempre donen als fills tot allò que demanen, els petits no aprendran a tolerar el malestar que provoca la frustració i a enfrontar-se a situacions adverses. Per això, en l’edat adulta seguiran sentint-se malament cada vegada que no aconsegueixin allò que s’han proposat.

Intentar complaure sempre els nens i evitar que se sentin frustrats davant qualsevol situació no afavoreix el seu desenvolupament integral com a persona , ja que quan siguin adults hauran d’enfrontar-se a circumstàncies tant d’èxit com de fracàs.

Existeixen teories que defensen que, si no s’ensenya els nens a acceptar els fracassos, és possible que desenvolupin una actitud agressiva reincident. En general, els nens amb poca tolerància a la frustració:

  • Tenen dificultats per controlar les emocions.
  • Són més impulsius i impacients.
  • Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata, de manera que, quan s’han d’enfrontar a l’espera o a la postergació d’aquestes, poden reaccionar amb enrabiades i plor fàcil.
  • Són exigents.
  • Poden desenvolupar, amb més facilitat que d’altres nens, quadres d’ansietat o depressió davant els conflictes o dificultats grans.
  • Creuen que tot gira al seu voltant i que s’ho mereixen tot, de manera que senten qualsevol límit com injust ja que va en contra dels seus desitjos. Els costa comprendre per què no se’ls dóna tot el que volen.
  • Tenen una baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
  • Manifesten una tendència a pensar de manera radical: una cosa és blanca o negra, no hi ha punt intermedi.

Molts pares intenten reduir o evitar les fonts que poden generar frustracions en el nen, i acaben convertint qualsevol dels seus fracassos en un nou èxit. Per prevenir aquesta situació i aconseguir que el nen toleri la frustració, els pares han d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat. La conducta permissiva es manifesta, sovint, en cedir davant qualsevol requeriment del nen, de manera que aquest sempre aconsegueix el que vol i mai no s’enfronta a situacions negatives, problemàtiques o frustrants.

Tècniques per tolerar la frustració

Per ensenyar al nen a tolerar la frustració, existeixen alguns consells útils que us detallem a continuació:

  1. Donar exemple. L’actitud positiva dels pares a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor exemple perquè els fills aprenguin a solucionar els problemes.
  2. Educar en la cultura de l’esforç. És important ensenyar al nen que és necessari esforçar-se. Així aprendrà que l’esforç és, en moltes ocasions, la millor via per resoldre alguns dels fracassos.
  3. No donar-li tot fet. Si se li posa tot fàcil al nen i no se li permet assolir els reptes per si mateix, serà difícil que pugui equivocar-se i aprendre dels seus errors per saber com enfrontar-se al fracàs.
  4. No cedir davant les enrabiades. Les situacions frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades. Si els pares cedeixen davant d’elles, el nen aprendrà que aquesta és la forma més efectiva de resoldre els problemes.
  5. Marcar-li objectius. Cal ensenyar el nen a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.
  6. Convertir la frustració en aprenentatge . Les situacions problemàtiques són una excel•lent oportunitat perquè el nen aprengui coses noves i les retingui. D’aquesta manera, podrà afrontar el problema per si mateix quan aquest torni se li torni a presentar.
  7. Ensenyar-li a ser perseverant. La perseverança és essencial per superar situacions adverses. Si el nen aprèn que amb la constància pot solucionar molts dels seus problemes, sabrà controlar la frustració en altres ocasions.
Nena trista

Nena trista

Davant la frustració, s’ha d’ensenyar als nens formes positives per fer front a aquests sentiments adversos. Per això, es poden utilitzar diferents estratègies:

  • Ensenyar tècniques de relaxació. Tots ens enfrontem a les situacions adverses d’una forma més positiva si estem relaxats. Un bon consell és ensenyar als més petits a augmentar la tolerància a la frustració a través de la relaxació del cos.
  • Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui . Per exemple, “en Joan està rabiós perquè no ha fet bé la multiplicació. Intenta-ho amb una altra i pren-te més temps”.
  • Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda . A alguns nens els costa demanar ajuda, mentre que d’altres la demanen d’una manera constant i immediata. Cal ensenyar el nen a intentar trobar una solució primer. Si se sent frustrat quan realitza alguna tasca, hem d’intentar ensenyar-li a evitar la frustració: “què podries fer en lloc d’enfadar-te o abandonar allò que estàs fent?”.
  • Representar papers . Es pot jugar amb el nen a interpretar una situació frustrant. Posa-li un exemple: ha de fer els deures però vol anar a jugar al parc. En primer lloc, el nen interpretarà la frustració, i després adoptarà el rol oposat. Se li pot animar a que dialogui amb ell mateix de forma positiva i busqui una manera de resoldre el problema.
  • Reforçar les accions apropiades del nen. És important elogiar-lo quan retardi la seva resposta habitual d’ira davant la frustració, i quan aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
  • Modificar la tasca. Ensenya-li una forma alternativa d’assolir els seus objectius.

En resum, cal recordar que la frustració forma part de la vida. Encara que no es pot evitar, es pot aprendre a gestionar-la i superar-la, i a augmentar d’aquesta manera la tolerància a aquesta. Aprendre a tolerar la frustració fa més fàcil que ens enfrontem amb èxit a la vida. Per això, com més aviat n’aprenguem, serà millor per a nosaltres.

Aprèn més sobre valors en la infància a través de:

Logo FAROS Sant Joan de Déu